LA CLASSE S1A: U5 6 Grups artròpodes

1. Els artròpodes. Són els invertebrats que tenen un esquelet extern de quitina amb apèndixs articulats mòbils. Tenen el cos segmentat, per a créixer experimenten mudes i en ocasions canvis de forma (metamorfosi). Presenten circulació oberta, és a dir el seu medi intern (hemolimfa) és impulsat pel cor cap a un vasos dels quals surt a unes grans llacunes internes i d'estes passa de nou al cor a través dels seus orificis laterals. Els artròpodes es classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis i Insectes.

Classe	Òrgans bucals	Nre. parts del cos	Nre. potes	Nre. antenes	Respiració
Aràcnids	Quelícers	2	8	0	Traqueal i Pulmonar
Miriàpodes	Mandíbules	2	10 a 200	2	Traqueal
Crustacis	Mandíbules	2	Variable	4	Branquial
Insectes	Mandíbules	3	6	2	Traqueal

aràcnids

2. Els aràcnids. Són artròpodes que en lloc de mandíbules en la boca presenten dos apèndixs verinosos acabats en punta anomenats quelícers, que tenen el cos dividit en dues parts (prosoma i opistosoma),manquen d'antenes i tenen 8 potes en el prosoma. Respiren mitjançant uns conductes ramificats (tràquees) que duen l'aire des de l'exterior a cadascuna de les cèl·lules (respiració traqueal). Alguns, a més, presenten unes tràquees que conflueixen en cavitats que actuen com pulmons ja que en elles l'oxigen passa a un líquid intern que ho distribueix (respiració pulmonar).

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Es distingeixen quatre grups d'aràcnids que són:

Classificació dels aràcnids

Aranyes. Presenten una cintura entre prosoma i opistosoma. Segreguen un líquid que dóna lloc a un fil (teranyines).	Opilions. Sense cintura entre prosoma i opistosoma. La majoria presenten potes molt llargues	Escorpins. El opistosoma presenta dues parts, la segona és estreta i acaba en un agulló verinós.	Àcars. El prosoma està molt reduït i fusionat al opistosoma. Alguns com les paparres són paràsits.

crustacis
4. Crustacis. Són artròpodes mandibulats, amb dos parells d'antenes, respiració branquial i el cos generalment dividit en dues parts anomenades cèfalo-tòrax i abdomen (uns pocs presenten tres parts anomenades cap, tòrax i abdomen com els insectes). En molts la quitina està impregnada de sals (carbonat càlcic) per ser més resistent. En aquests la part de l'esquelet corresponen al cefalotòrax s'anomena closca. Els apèndixs dels crustacis tenen dues branques (birramis) encara que generalment una està molt reduïda o transformada en una brànquia interna. A prop de la boca hi ha dos apèndixs anomenats maxil.lípedes que serveixen per aproximar l'aliment. Els dos últims apèndixs de l'abdomen s'anomenen uròpodes. Generalment presenten metamorfosi.

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Classificació dels crustacis

Decàpodes. Es caracteritzen per tenir 10 potes. Per exemple lesgambes, llagostes,escamarlans, i crancs.	Copèpodes. Són els crustacis que constitueixen el plàncton. Generalment són microscòpics.	Cirrípedes. Són crustacis sèssils. Per exemple els percebes i els balanus o glans de mar,	Isòpodes. Generalment aquàtics. Alguns són terrestres, com elsporquets de Sant Antón.

Metamorfosis en insectos: en libelulas

miriàpodes

3. Miriàpodes. Són artròpodes terrestres que presenten un cap amb 2 antenes i mandíbules i un troncconstituït per nombrosos segments (de 10 a 200). Tenen respiració traqueal.
Es classifiquen en dos grups anomenats Diplòpodes i Quilòpodes.

Classificació dels Miriàpodes
	Diplòpodes. Tenen tronc cilíndric i dos parells de potes en cadascun dels segments. Són els anomenats milpeus que presenten la propietat d'enrotllar-se sobre si mateixos (no s'han de confondre amb les paneroles o porquets de Sant Antoni, també dites pasteretes, que son crustacis).
	Quilòpodes. Tenen el tronc aplanat i un sol parell de potes en cada segment. Són els anomenats centpeus Per exemple l'escolopendra.

Test de resposta múltiple sobre aràcnis i miriàpodes 17

Miriópodos:

insectes
5. Insectes. Són els artròpodes que tenen el cos dividit en tres parts denominades cap, tòrax i abdomen, que presenten un parell d'antenes, mandíbules, tres parells de potes i respiració traqueal. Es coneix més d'un milió d'espècies, per la qual cosa és el grup dominant a la Terra. Viuen a la terra, a l'aigua dolça però no en el mar.
A) Morfologia externa. En el cap tenen dos ulls composts i dos o tres petits ulls simples. Les dues antenes tenen funció olfactiva. La boca pot ser de tipus mastegador com la de la llagosta, xuclador com la "espiritrompa" de les papallones o picador-xuclador com la dels mosquits. En el tòrax es diferencien tres segments amb un parell de potes en cadascun d'ells, tenen doncs 6 potes. La majoria dels insectes tenen un parell d'ales en el segon i tercer segment, tenen doncs 4 ales. En els denominats dípters, com les mosques, el segon parell d'ales està reduït a un parell de petites maces (balancins) amb funció estabilitzadora del vol. El abdomen té 11 segments que presenten un parell d'orificis laterals anomenatsestigmes, que són els orificis d'entrada de l'aire en uns conductes, anomenats tràquees, que ho distribueixen per totes les cèl·lules. En el segment 8 de les femelles i en el 9 dels mascles estan els orificis genitals i els apèndixs copuladors. En les femelles d'algunes espècies existeixen òrgans especials per a la posada d'ous (com el oviscapte de les llagostes) o per a la defensa (com l'agulló de les abelles).

Dibuixos d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

B) Anatomia interna. Tenen respiració traqueal, un cor dorsal en forma de tub, sistema nerviós ambcervell i cadena nerviosa ventral i aparell digestiu tubular.

C) Reproducció. La fecundació és interna és a dir mitjançant còpula. De l'ou surt una larva que experimenta metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult. Es distingeix la metamorfosi senzilla, quan només es produeixen petits canvis de proporció, com la de la llagosta, i la metamorfosi complexaquan d'ou es passa a eruga (mòbil), després a pupa (immòbil i amb una coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crisàlida, i finalment a adult, com succeeix a les papallones.

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

D) Classificació. Els principals grups d'insectes són els següents:

Principals grups d'insectes

Ortòpters (llagostes)	Himenòpters (abelles,vespes i formigues)	Coleòpters(escarabats)	Dípters (mosques)

Hemípters (xinxes de camp)	Lepidòpters (papallones)	Odonats (libèl·lules)	Afanípters (puces)