la classificació de les plantes és així:
| |||||||||||||||||||
2. Les molses. Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i algunes cèl·lules conductores però sense arribar a formar un autèntic teixit conductor.
Gràcies a posseir una epidermis impermeable que evita la seva dessecació van ser els primers organismes fotosintètics que colonitzaren els continents. Com manquen de teixit conductor l'aigua ha d'ascendir de cèl·lula a cèl·lula. Aquest ineficaç mecanisme fa que no sobrepassin uns pocs centímetres d'altura. Presenten estructures semblants a arrels, tiges i fulles però en realitat son falses arrels, falses tiges i falses fulles donat que internament no presenten vasos conductors de saba.
Van aparèixer per evolució a partir d'alguna espècie d'algues que vivia en la zona de vaivé de les ones. La majoria viuen en zones molt humides, com sòls de boscos. Unes altres són aquàtiques. Algunes espècies són capaços de viure en zones molt seques, aguantar secs diversos anys i passar a la vida activa quan torna a ploure. Això els permet viure en llocs inhòspits com sobre roques, murs, teulades, etc. Tenen prou amb què, de tant en tant, plogui per a poder-se reproduir.
Presenten reproducció asexual per fragmentació i reproducció sexual amb alternança de generacions. Aquesta consisteix en que la molsa presenta dues formas, una amb forma de filament amb moltes falses fulles de color verd i que és molt abundant, i una altre amb forma de filament llis de color marrò i poc abundant. Les formes de color verd generen gàmetes masculins i gàmetes femenins i per això s'anomenen gametòfits. Si hi ha aigua els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins i així es generen una cèl·lula zigot que comença a multiplicarse i genera una forma de color marró. Aquesta quan és adulta produeix espores sexuals (espores amb la meitat d'informació genètica) i per això aquesta forma s'anomena esporòfit. Posteriormente aquestes espores cauen al terra, germinen i cada una de elles dóna lloc a una forma de color verd. Les cèl·lules de la forma verda tenen la meitat de cromosomes que les cèl·lules de la forma marró i per això es diu que en la reproducció sexual de les molses s'alternen dues formes, tenint una el doble de cromosomes que l'altre.
Test de resposta múltiple 13.1
3. Les Falgueres. Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i amb teixit conductor i que, com les molses, precisen aigua per a reproduir-se, ja que els gàmetes masculins han de desplaçar-se nedant fins els gàmetes femenins. Això es deu al fet que, com succeeix en les molses, no tenen flors i, per tant, no poden produir pol·len (estructures que tanquen els gàmetes masculins i que permeten el seu transport per l'aire).
Gràcies a posseir teixit conductor poden distribuir eficaçment per tota la planta l'aigua que absorbeixen del sòl. A causa de això poden arribar a altures de 1 o 2 metres en països temperats i fins 16 metres en les selves tropicals. Com posseeixen teixit conductor presenten autèntiques arrels, autèntiques tiges iautèntiques fulles. Igual que les molses van aparèixer per evolució a partir d'alguna espècie d'alga verda.
Com les molses presenten reproducció asexual, a partir del rizoma que para de creixer, i reproducció sexual amb alternança de generacions. A diferència de les molses, la forma més gran i més abundant és la que produeix les espores sexuals, és a dir l'esporofit (que en el nostre país tenen una mida d'entre 25cm a 2 m d'alçada) i la forma petita i poc abundant és la que forma els gàmetes, és a dir els gametòfits (tenen una mida d'uns 5 o 6 mil·límetres).
L'esporòfit posseeix unes fulles molt grans denominades frondes, que surten d'una tija subterrania horitzontal denominat rizoma, de la qual sorgeixen nombroses arrels. Els frondes generalment estan molt dividits i quan són joves estan enrotllades sobre si mateixos en forma de bastó. En el seu inrevés es troben uns punts groguencs, els sorus, dintre dels quals estan els esporangis que son els llocs on es formen lesespores sexuals (es diuen així porque són espores que només tenen la meitat d'informació genètica que les seves cèl·lules mares). A partir de cada una d'elles es pot format un gametòfit que és una làmina molt petita (1cm2) denominada protal·lus. En la seva cara inferior, la que està en contacte amb l'aigua, apareixen unes protuberàncies amb gàmetes masculins dintra i unes altres protuberàncies més grans amb un un sol gàmete femení dintre. Si hi ha prou aigua al terra, els gàmetes masculins van nedant i fecundenals femenins i així es generen una cèl·lula zigot que comença a multiplicarse i genera una forma que acabarà un nou esporòfit.
 |
Relacionar dibuixos amb noms 13
Mots encreuat 13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada